30 DE MARÇ

En aquell temps, se li apropaven tots els publicans i pecadors, per a escoltar-lo. I els fariseus i els escribes murmuraven, dient: «Aquest acull els pecadors i menja amb ells». Llavors els proposà aquesta paràbola: «Un home tenia dos fills. I el més jove va dir al seu pare: "Pare, dona'm la part dels béns que em pertoca". I els repartí l'herència. No gaires dies després, el fill més jove, reunint-ho tot, se n'anà a un país llunyà, i malbaratà la seva fortuna, vivint luxuriosament. I després d'haver-ho dilapidat tot, hi hagué una gran fam en aquell país, i ell començà a passar necessitat. I anà a posar-se al servei d'un dels ciutadans d'aquella comarca, el qual el feu anar als seus camps a pasturar porcs; i desitjava atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li'n donava. I entrant en si, es deia: "Quants jornalers del meu pare tenen pa en abundància, mentre que jo aquí em moro de fam! M'aixecaré i aniré a casa del meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i davant teu; ja no soc digne de ser anomenat fill teu; tracta'm com a un dels teus jornalers". I s'aixecà i se n'anà cap al seu pare.
Però, quan encara n'era lluny, el seu pare el veié, es va remoure en les seves entranyes, i corrent, se li tirà al coll, i el besava. I el fill digué: "Pare, he pecat contra el cel i davant teu, ja no soc digne de ser anomenat fill teu". Però el pare va dir als seus servents: "De pressa!, porteu-li la túnica més bona, i vestiu-la-hi. I poseu-li un anell al dit, i sandàlies als peus. I porteu el vedell gras, mateu-lo, i mengem i celebrem-ho, perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, s'havia perdut i ha estat trobat". I començaren a celebrar-ho.
I el seu fill gran era al camp. I tot venint i apropant-se, sentí la música i les danses, i cridà un dels servents i li preguntà què era això. I aquest li digué: "El teu germà ha vingut, i el teu pare ha matat el vedell gras, perquè l'ha recobrat sa". I indignat, no volia entrar. El seu pare sortí i començà a pregar-lo. Però ell, responent, digué al seu pare: "Mira tants anys que et serveixo i mai no he desobeït cap manament teu, i mai no m'has donat un cabrit per fer festa amb els meus amics; i després que aquest fill teu que ha malgastat el seus béns amb meretrius ha vingut, li has matat el vedell gras". Però ell li digué: "Fill, tu sempre estàs amb mi, i totes les meves coses són teves. Celebrar-ho i alegrar-se calia, perquè aquest germà teu havia mort i ha reviscut, s'havia perdut i ha estat retrobat"».